És seu de diverses companyies i institucions internacionals, entre d'altres l'OSCE, l'OPEP i diverses agències de les Nacions Unides, així com l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica. Cada any l'1 de gener s'hi celebra el Concert d'Any Nou de Viena.
Establerta incialment a alguns quilòmetres de la riba del Danubi, sobre sa riba dreta, Viena se'n mantingué allunyada a fi de protegir-se de les seves crescudes. En ser canalitzat el riu entre els segles XVIII i XIX la ciutat pogué finalment acostar-s'hi, i posteriorment estendre's per la seva riba esquerra. Tot i això, una important asimetria hi persisteix, amb la riba esquerra acollint només 200.000 habitants.
Un altre factor determinant en l'urbanisme de Viena fou el seu paper de ciutat fronterera del món cristià durant diversos segles, pel qual Viena restà durant molt de temps encerclada per fortificacions que expliquen la densitat de son teixit urbà central. Sa darrera muralla, desmantelada a mitjans del segle XIX, fou reemplaçada per una sèrie d'avingudes concèntriques conegudes sota el nom de Ring («anell» en alemany).
A Viena i vam arribar pel Danubi des de la ciutat de Bratislava, en un petit creuer molt recomanable per entrar a la ciutat. Un cop allà vam veure que els carrers estaven atestats de turistes, factor aquest que feia menys atractiva la ciutat. La Catedral i la zona dels palauets + parlament + ajuntament perden molt d'encant si te les trobes plenes de gent amb la càmera en mà. Una ciutat que pot morir d'èxit?, potser. Per a que us en feu una idea, es com visitar les rambles de Barcelona per intentar coneixer Catalunya "no-way".
La ciutat és pur romanticisme, l'arquitectura es bonica, els parcs estan cuidats. Resumint, per fer una comparativa, Viena seria la ciutat ideal per aquells que prefereixen a París el palau de Versalles atestat de gent.
Però sincerament, a nosaltres ens va deixar, bastant freds. El millor, l'arribada pel riu, i per descomptat els hiper-mega gelats que per 4 durets et feies a una gelateria del carrer de Rotenturms.
